LA MATERNITAT NO COMENÇA DESPRÉS DEL PART, per Glòria Villena Coronado

La maternitat no comença després del part. Per a mi, la maternitat comença en el mateix moment en que et planteges el desig d’un bebè. I en els casos en que t’ho has trobat, comença en el mateix moment en que t’assabentes que estàs embarassada.

L’embaràs és un temps d’adaptació, un temps en el qual el teu fill es forma i creix, però també un temps de creixement personal per a tu durant el qual passaràs d’estimar-lo a dubtar i del dubte a la felicitat, l’acceptació i l’estimació del teu fill.

És un espai de temps durant el qual tindràs cura de tu mateixa perquè comences a ser responsable del teu fill, de l’ésser que portis dins teu, i tenir cura de tu és tenir-ne d’ell. És un espai de temps durant el qual aprendràs a estimar-lo, i passaràs per estats d’ànim molt diferents, des del riure fàcil al plor i des de una felicitat immensa a una tristesa sense motiu. Tindràs pors: a la pèrdua, a l’avortament, al part, a com estarà format, a si vindrà bé, si serà el millor moment... Però també moltes alegries: les ecografies, els moviments, les sensacions, els canvies físics que evidencien el teu embaràs, les felicitacions de la gent, la complicitat de la teva parella que no només se sent feliç per la nova vida que està creixent dins teu sinó que et troba més maca que mai. Però en general, guanyaran les alegries i la plenitud i el benestar que el teu nou estat t’aporta ho notaràs tu i tots els que t’envolten.

Però només són 9 mesos, què són 9 mesos?. Nou mesos passen volant. No creieu que val la pena aprofitar-los al màxim?. Poseu-vos maques, lluïu panxa, gaudiu de l’embaràs i aprofiteu-lo per a començar a crear un vincle amb el vostre fill que perdurarà tota la vida.

El primer trimestre és una etapa en que no es nota que estàs embarassada. Només tu i els teus ho sabeu. Aprofita-la per fer una interiorització dels teus sentiments i emocions vers l’embaràs. Aquests sentiments, com he dit són ambivalents. És normal. Li passa a totes les embarassades encara que sigui un embaràs molt desitjat (jo crec que en el fons tots ho són). Dóna't temps per a la relaxació, escolta el teu cos i envia-li senyals d’acceptació, treu-te les pors del cap i comparteix el que sents amb la teva parella. Fes-lo partícip, ell no sent les sensacions que tens tu, però també en té sentiments ambivalents. Explica-li el que sents i escolta el que ell en sent.

Quan arriba el segon trimestre, l’embaràs comença a ser evident, la panxa creix i aviat comences a notar els moviments del teu fill. La por a un avortament ha quedat enrera i molts dels sentiments contradictoris del principi també. És el moment en que tu estàs més oberta a les sensacions positives de l’embaràs. Dedica’t a gaudir d’elles, escolta el teu interior, els moviments que sents, els senyals que el teu fill t’envia, comença a connectar amb ell i a comunicar-te amb ell. La comunicació que creeu entre vosaltres serà primordial per la resta d’embaràs i per al part. Però també serà la base per a la creació del vincle afectiu que estableixen sempre els nens amb els seus guaridors principals. Si esteu connectats amb ell abans del part, la vinculació serà més ràpida després del part. Busca un espai còmode a casa i un espai de temps diari per a escoltar el teu cos i poder interpretar els seus senyals. Si la teva parella pot participar, millor. En una posició còmoda per a tots dos, poseu les mans sobre de la teva panxa, tanqueu els ulls i respireu fondo. Concentreu-vos en comunicar-vos amb el vostre fill a través de l’escalfor de les mans, envieu-li senyals mentals perquè es mogui i jugueu a seguir els seus moviments amb les vostres mans. És un principi de comunicació.

Al tercer trimestre comença a ser gran i es poden apreciar les diferents parts del seu cos. Tu tens canvis físics importants i pots estar més cansada. Continua tenint el teu espai de temps diari per a tu i el teu fill. Ara seria interessant que després d’una relaxació i respiracions profundes, la teva parella pogués fer-te un massatge en aquelles zones que notis adolorides, per acabar mica a mica cap a la panxa de nou. El vostre fill en aquest moment pot estar buscant una posició còmoda que l’ajudi en el moment del part. Seguint en la línia de comunicació que ja haveu iniciat podeu començar amb el joc de perseguir els moviments que ell faci, però intentant diferenciar què esteu tocant. Si són parts petites seran les mans o els peus i si són parts grosses serà el cap o el cul. No cal saber-ne més, només imaginar-nos com està col·locant i on li estem posant les mans. El vostre fill necessitarà de la vostre ajuda durant el part i de la vostra seguretat. Intenteu interioritzar aquests sentiments quan el toqueu. Fer-li veure que vosaltres esteu allà esperant-lo i que quan arribi el moment l’acollireu amb les mans obertes. Que a traves de l’escalfor de les vostres mans rebi la seguretat que necessita dels seus pares. Aprofiteu alguns d’aquests moments per a imaginar-vos com serà la vida quan hagi nascut, com el rebreu (veure part), quines sensacions tindreu quan el dia del part us el posin a sobre, quins sentiments penseu que tindrà la vostra parella, què és el primer que us agradaria fer quan el veieu,...Aprofiteu també per aprendre a interioritzar el que feu en aquestes estones de relaxació, perquè si el part és llarg us ajudaran a relaxar-vos pensant en elles i repetint aquests moments.

El part és el gran misteri. Ningú sap exactament què desencadena un part. Se saben alguns factors que influeixen i que provoquen contraccions i alguns altres que les poden aturar. Però no es coneix tot. Un paper important el té el mateix nen, però també el cos de la dona i les seves hormones i, com no, el còrtex cerebral que tot ho controla. Per això és important que la dona estigui relaxada i sense por, perquè pot aturar el part si no està convençuda de que és el moment.

Us recomano un llibre de visualitzacions: "Meditaciones para realizar durante el embarazo" de Gabriella A. Ferrari. Editorial Oniro

VISITA PRECONCEPCIONAL (abans de buscar embaràs), per Glòria Villena Coronado (verlo en castellano)

Últimament rebo moltes consultes sobre com i quan quedar-se embarassada i és per aquest motiu que m’he decidit a escriure sobre el tema.

Cada vegada estic més convençuda que els embarassos arriben quan han d’arribar tot i que, en alguns casos, ens pot ajudar el coneixement del nostre cos i de quan ovulem.

Abans, però, de quedar-nos embarassades hauríem de revisar els nostres hàbits per veure si n’hem de canviar algun: no fumar, evitar tòxics, veure si mengem de tot, fer una mica d’exercici, intentar estar en el nostre pes ideal, vacunes al dia...

Una revisió ginecològica, si en fa més de 2-3 anys que la tenim feta, tampoc estaria de més.

Si tenim una alimentació equilibrada, no ens faran falta suplements vitamínics, però el ritme de vida que portem habitualment no ens permet, de vegades, alimentar-nos bé. És per aquest motiu que els ginecòlegs s’estimen més suplementar a la dona embarassada amb tot tipus de vitamines i minerals. Especialment són importants l’àcid fòlic i el iode.

Si tot és correcte, la parella pot “anar per feina” sense preocupar-se de res més. Es considera que no hi ha un problema de fertilitat fins que la parella no té relacions sexuals sense protecció durant més d’un any. Però jo afegiria que a més han de ser relacions en període fèrtil, i no tothom sap quan és el seu període fèrtil.

Quan una parella comença a preocupar-se perquè fa molt de temps, és quan a més la dona comença a tenir problemes amb els cicles, la majoria de les vegades perquè psicològicament està retardant la seva ovulaciò. En aquests casos sí que aniria bé que la parella (tots dos) aprengui a conèixer el seu període de fertilitat. D’aquesta manera també sabrà reconèixer els falsos retards i evitar-se multitud de proves d’embaràs.

Per a això funciona bé el Métode Simto-tèrmic.

De vegades, també pot ser convenient demanar algun tipus d’anàlisi de sang per valorar estat de salut de la dona, immunitzacions i grup sanguini, però la gran majoria de les vegades no és necessari.

Per informar-vos de tot això, o saber si cal un suplement vitamínic o demanar una anàlisi si cal, us podeu adreçar a la vostre llevadora o ginecòleg.

Podeu llegir més sobre al tasca de la llevadora a llevadores.

Prescripció del exercici físic durant l'embaràs

PRESCRIPCIÓ DEL EXERCICI FÍSIC DURANT L’EMBARÀS, per Glòria Villena Coronado (en castellà)

INTRODUCCIÓ

L’organisme de la dona embarassada es té que adaptar a canvis cardiovasculars, metabòlics, hormonals, respiratoris, musculars i esquelètics.

La millor manera de fer front a aquests canvis es mantenir-se en forma amb la pràctica habitual d’exercicis de baixa intensitat.

Però, històricament, el fet que la dona embarassada fes esport no estava acceptat per por que perjudiqués al fetus.

Actualment s’ha comprovat que un exercici regular amb certes precaucions es beneficiós per la mare, pel seu embaràs, part i pospart i no hi ha evidències que afecti al fetus.

Es pot millorar la flexibilitat fent exercicis d’escalfament, bicicleta o caminar ràpid amb posterior refredament i relaxació, de forma regular.

Caldrà, però, fer unes recomanacions específiques i individuals per a cada embarassada en funció de l’exercici físic i el seu estat de forma; inclòs suspendre’l si fos necessari.

En alguns casos s’ha comprovat que la freqüència cardíaca del fetus augmenta mentre la dona fa exercici i es recupera posteriorment. I que augmenten els moviments durant i immediatament posterior a acabar l’exercici. També hi ha dones embarassades que tenen contraccions durant l’exercici però que desapareixen després sense que hi hagi més risc d’un part prematur. Durant l’esport augmenta el consum de glucosa i greix per produir l’energia que es necessita. Això es tradueix en calor i per tant en un augment de la temperatura corporal. Un augment patològic de la temperatura en la dona embarassada pot provocar malformacions. Una dona que no tingui cap problema baixa la temperatura de forma fisiològica amb la vasodilatació i la suoració. S’ha d’augmentar la ingesta de líquids i la de proteïnes (per la pèrdua d’aminoàcids per l’orina).

Hi ha una sèrie de canvis durant la gestació que també s’han de tenir en compte: hiperlaxitut de lligaments, canvi del centre de gravetat, producció de relaxina, augment del nº de respiracions, disminució de la resistència física...

Per tot això s’ha de fer una prescripció molt individualitzada.

PODEN FER EXERCICI LES EMBARASSADES?

A pesar dels canvis i de les precaucions a tenir en compte, s’ha demostrat àmpliament que l’exercici físic durant l’embaràs pot ser tant beneficiós o més que en qualsevol altre etapa de la vida.

Es qüestiona la millora física, sobretot si no s’ha fet abans de estar embarassada o no es fa de forma regular. Però només per la millora psicològica que suposa per l’embarassada ja mereix la pena intentar-ho.

Davant d’una embarassada ens hem de plantejar per on comencem. Quin tipus d’embarassada tenim??

S’haurien de distingir dos grans grups d’embarassades:

1) Gestants que ja feien esport abans d’estar embarassada

2) Gestants que no feien esport

El següent article s'ha tret de www.crianzanatural.com . El nom de l'autor esta al final

El vientre materno, nuestro primer hogar.

Cuando medimos el tiempo de vida de una persona tomamos como referencia el día de su nacimiento. Sin embargo, existimos como ser independiente desde el mismo momento de la concepción. Esta forma de contabilizar nuestra edad tiene como fondo la idea de que, durante los más o menos nueve meses que dura un embarazo, el bebé intrauterino es una especie de tumor benigno que va creciendo dentro de la madre y que finalmente será expulsado con mayor o menor esfuerzo. Y esto, que a muchos de nosotros nos puede parecer
increíble, sigue siendo aún hoy en día aceptado, considerando la gestación y el nacimiento más como una enfermedad que como la más maravillosa de las experiencias, sin tener para nada en cuenta las necesidades emocionales de madre y bebé y mucho menos lo que representan en el futuro de las personas.
El bebé intrauterino, a los 3 / 4 meses, tiene todos sus órganos formados, a la espera de su crecimiento y acabado posterior, y a los 6 / 7 meses puede sobrevivir si nace prematuramente. Es un ser en proceso de formación a todos los niveles. En el nivel fisiológico, todos tenemos claro que en el fantástico e increíble proceso de multiplicación celular –que convertirá dos células iniciales (óvulo y espermatozoide) en un complejísimo cuerpo, tanto a nivel material, como mental, emocional y espiritual– cualquier pequeña desviación en ese proceso, tendrá consecuencias en el cuerpo futuro del bebé, más o menos graves según sea ese fallo. Pues de la misma manera sucede con su proceso de desarrollo psicoemocional, que se inicia desde el mismo momento de la concepción. Y hablar de desarrollo psicoemocional es hablar de que el bebé intrauterino es capaz de percibir, procesar, almacenar y dar respuesta a la información que recibe.

Canales de percepción del bebé intrauterino
¿Por qué canales recibe información el bebé intrauterino? Podemos plantear tres canales de percepción:
Los inherentes a los órganos de percepción que se van desarrollando a lo largo de la gestación: oído, tacto, gusto,
olfato.

A través de la sangre materna que el bebé recibe mediante el cordón umbilical, que contiene sustancias como neurotransmisores u hormonas, que producen en el bebé las mismas reacciones que en la madre. Por ejemplo una de las hormonas del estrés, la adrenalina, que en la madre produce aumento del ritmo cardíaco, de la presión arterial, tensión, ansiedad, etc. produce exactamente lo mismo en el bebé. O por el contrario las endorfinas,que en la madre producen tranquilidad, bienestar, paz, etc. y que actuarán de la misma manera en el bebé.

El más sutil de los canales, el que permite que el bebé perciba lo que piensa, lo que siente su madre, es el canal denominado “Percepción Extrasensorial”, porque está fuera de los canales de percepción que otorgan los órganos de los sentidos o la fisiología. También podríamos llamarlo, desde la visión de las diferentes energías que conforman el cuerpo humano, “Percepción Energética” ya que es capaz de percibir las energías de pensamientos y sentimientos.

La evolución de la percepción.
Una vez vistos estos canales de información, que otorgan al bebé intrauterino unas grandes e innegables capacidades perceptivas, podemos preguntarnos ¿cómo procesa esa información, de qué color es el cristal con que filtra toda esa información, haciéndola suya, qué siente?
Desde la concepción hasta los, más o menos, dos años después del nacimiento, la percepción podríamos calificarla de “puramente” emocional y es, a partir de esa edad –época preverbal– donde el niño empieza (¡Ojo! empieza) el desarrollo de sus capacidades de percepción racional. Es evidente que no es lo mismo hablar de un
bebé de tres meses, que de un año, que de dos, de tres, de cuatro,etc. La diferencia está precisamente en la evolución de sus capacidades perceptivas y de sus experiencias vitales (aprendizaje), incluidas las de la gestación y nacimiento.
La Percepción Emocional –subjetiva, global, intuitiva, de imágenes, emocional–, es lo contrario de la Percepción Racional –objetiva estructurada en base al juicio, el contraste, la lógica, la razón–, que prevalece en el adulto. La Percepción Emocional es subjetiva, es decir, hacia el interior, lo que hace que cualquier impacto emocional que recibe el bebé o niñ@, sea gratificante o traumático, se hace propio.
Es este un concepto fundamental para la comprensión de la forma en que el bebé –en el útero y en su nacimiento– y el niño “sienten”.
Para la comprensión de cómo percibe, procesa y almacena la información. Para la comprensión de lo que el bebé y el niño necesita para su equilibrio y armonía.
Pero, en el fondo, ¿qué importancia tienen la gestación, el nacimiento y los primeros años posteriores si ni siquiera nos acordamos de lo acontecido en esas épocas? Pues no sólo son importantes, sino fundamentales en el futuro de las personas.
El fenómeno de la analogía.
En la gestación, el nacimiento y el período de primera infancia se forma el carácter, la forma más profunda de nuestra forma de ser.
También quedan grabadas todas nuestras experiencias emocionales.
“Analogía” significa “relación de semejanza entre dos cosas parecidas”. Un ejemplo de percepción analógica es aquella que se produce cuando, al oler a incienso, nos vienen imágenes de nuestro viaje a la India o cuando escuchamos una determinada canción y en nuestra mente aparecen imágenes de aquél primer baile romántico. El proceso es automático, no consciente. De igual manera sucede con los impactos emocionales traumáticos que quedan almacenados junto a las circunstancias que lo rodean. Son cargas de profundidad con retardo, ocultas a nuestra mente consciente, dispuestas a estallar en situaciones “análogas”, semejantes, a lo largo de nuestra vida.
Se va construyendo una “Biografía Oculta”, con cargas emocionales beneficiosas o dañinas, dependiendo del signo e intensidad de los impactos. Ya de adultos, por una situación análoga (parecida o semejante), puede estallar alguna de esas cargas emocionales negativas, convirtiéndose en una Actualización Patológica o síntoma.

Lógicamente, esta Percepción Emocional del bebé y niñ@, esta constatación de las consecuencias en su presente y futuro, hace que debamos replantearnos aspectos de la gestación, el nacimiento y la educación infantil.
La gestación.
Lo que siente la madre, lo siente su bebé. Y ya hemos visto cómo lo siente, cómo lo procesa, cómo le afecta ahora y en el futuro. ¿Qué podemos hacer para que este bebé se sienta feliz, aceptado, protegido, deseado, amado?
En primer lugar, la madre, debe procurar estar el mayor tiempo posible en un estado de tranquilidad, de paz, de relajación. En segundo lugar, ha de mantener una comunicación intensa, constante, con su bebé a través de sus pensamientos, de sus manos en el vientre. Para ello es también una gran herramienta la relajación y la visualización. Cuando entramos en relajación profunda, alcanzamos la percepción emocional, que es la percepción en que se encuentra el bebé. Es como si fuéramos moviendo el dial de una radio hasta encontrar la frecuencia de la emisora que deseamos escuchar.
Sintonizamos con nuestro bebé y se produce una increíble comunicación entre madre y bebé y viceversa.
La madre debe intentar evitar estados emocionales negativos, como la tristeza, las preocupaciones intensas, el miedo, la angustia y el estado continuado de estrés. Debería replantearse, considerando lo anterior, todo lo referente al entorno laboral de la mujer embarazada. Hoy en día no sólo no se la apoya, sino que en muchas
ocasiones se la discrimina. Falta comprensión de lo que supone la gestación para la madre, sus cambios fisiológicos, su mayor sensibilidad, su necesidad de tranquilidad, de sentirse respetada, apoyada en el proceso. Muchas mujeres embarazadas sufren de estrés durante su embarazo porque se les exige la misma dedicación o
esfuerzo, o incluso más, que si no lo estuvieran. Hay suficientes estudios que demuestran el efecto negativo del estrés sobre el desarrollo del bebé. El riesgo de que los bebés cuyas madres han sufrido estrés durante el embarazo sean hiperactivos, tengan problemas de motricidad y déficit de atención es mucho mayor que en
caso de bebés de madres no estresadas.
Los sentimientos y los estados de ánimo de las madres están vinculados a hormonas y neurotransmisores que viajan por el torrente sanguíneo y, a través de la placenta, llegan al cerebro en desarrollo del futuro bebé. Una exposición prolongada a las hormonas del estrés, incluidas la adrenalina y el cortisol, enseñan al cerebro en desarrollo a reaccionar según la modalidad de “huida o combate” a lo largo de toda la vida, aunque sea inadecuado. Por otra parte, el empeño de la madre en el amor y la alegría, inunda ese mismo cerebro en desarrollo con endorfinas y neurohormonas “positivas”, por ejemplo la oxitocina, que favorece una sensación
sostenida de bienestar.
Las emociones e incluso los pensamientos de una madre afectan directamente la “configuración” de la mente. Tener un hijo es la más maravillosa de las experiencias y vale la pena vivirla en toda su intensidad, con todos nuestros sentidos abiertos, con toda su carga emocional, ya desde la gestación.
El papel del padre durante la gestación.
El padre puede y debe ser más que un mero espectador en el embarazo de su pareja. Tiene dos funciones importantes. La primera, sabiendo que la madre necesita de un estado emocional equilibrado, debe hacer
lo posible por que su pareja se sienta querida, acompañada, comprendida, apoyada, en su proceso de embarazo (incluida la satisfacción de los tradicionales antojos). La segunda, el inicio del vínculo afectivo con su hijo, poniendo sus manos en el vientre de la madre, hablándole, cantándole, jugando con él. Se ha comprobado que si el padre ha entablado esta relación con su hijo durante la gestación, el bebé nacido reconoce su voz entre la de
otros hombres, reacciona con placer en sus brazos, se siente tranquilo con él. Por su parte, el padre, demuestra un instinto paterno afectivo muy superior a otros, que hasta ese momento, al tener en brazos a su hijo por primera vez, no habían tomado conciencia real de su paternidad.

“Nuestro primer hogar es el vientre materno. Nuestras primeras percepciones de un hogar cálido y amoroso nos acompañarán para siempre, constituirán una base sólida sobre la que crecer y desarrollarnos como seres humanos en armonía. De nuestra madre recibimos, a través del cordón umbilical, el oxígeno y los nutrientes necesarios para la vida. De sus pensamientos y sentimientos recibimos la semilla del amor, lista para germinar en cuanto nazcamos y estemos en sus brazos.”

Enrique Blay, psicoterapeuta del centro ARA Psicología y Anatheóresis de Barcelona.

	Augment de l’autoestima: disminueix el risc de depressió i l’ansietat
	Ajuda a augmentar de pes de forma adequada
	Disminueix el malestar relacionat amb l’embaràs
	Disminueixen les possibilitats de acabar amb una cesària
	Millora la recuperació pospart
	Es recupera abans el pes anterior a l’embaràs
	Augmenten els nivells d’energia i benestar
	Millora qualitat de la son
	Ajuda a preparar-se per al part